Qué fa l'STA?

El SERVEI DE TELECOMUNICACIONS D'ANDORRA ha estat designat al gener de 1996 per RIPE (Réseaux IP Européens) i  IANA (Internet Assigned NumberAuthority) com a TLDA (Top Level Domain Adminstrator) de  AD.

Una de les funcions principals del SERVEI DE TELECOMUNICACIONS D'ANDORRA és fer el registre de noms de domini de DNS de segon i tercer nivell sota "ad" perquè siguin utilitzats a Internet per organitzacions andorranes. Aquest document recull les normes i els procediments que controlen el registre de dominis de DNS de segon i tercer nivell sota "ad".

Què és DNS?

El DNS (Domain Name Server) és el sistema utilitzat a Internet per poder assignar i utilitzar universalment noms unívocs per referir-se als equips connectats a la xarxa. D'aquesta manera, tant els usuaris humans com les aplicacions poden utilitzar noms de DNS en lloc de les adreces numèriques de xarxa IP. Això representa grans avantatges, entre altres el fet que ens és més còmode i mnemotècnic utilitzar noms i no  nombres, i permet a una organització independitzar el nom de màquines, serveis, adreces de correu electrònic, etc. de les adreces numèriques específiques que en un determinat moment poden tenir els equips en funció d'aspectes canviants tals com la topologia de la xarxa i el proveïdor d'accés a Internet.

Tècnicament el DNS és una immensa base de dades distribuïda jeràrquicament per tota Internet; existeixen infinitat de servidors que interactuen entre si per trobar i facilitar a les aplicacions clients que els consulten la traducció d'un nom a la seva adreça IP associada, a la qual es pot efectuar la connexió desitjada. Cada part de la base de dades està replicada en almenys dos servidors, cosa que assegura la deguda redundància.

La raó que va motivar el desenvolupament i la implantació del DNS a Internet va ser el gran creixement en el nombre de màquines connectades. Anteriorment, l'associació entre nombres i adreces IP es feia per mitjà d'uns llistats mantinguts centralment en un únic fitxer (Host.txt) que havia de ser constantment actualitzat amb cada nou equip connectat i que havia de residir a tots els ordinadors connectats a Internet.

El manteniment d'aquest sistema es va fer inviable quan el nombre d'equips connectats va arribar a uns quants milers a mitjan anys 80.

Quina finalitat té?

La finalitat del DNS és permetre l'esgraonament, tant des del punt de vista administratiu com des del punt de vista tècnic, del sistema de noms d'Internet, per mitjà d'una distribució jeràrquica de dominis delegats. Els dominis són entitats administratives que tenen com a propòsit subdividir la càrrega de gestió d'un administrador central i repartir-la entre els subadministradors. Aquests a la vegada, poden repetir el procés, si el volum del domini a administrar-ho aconsella.

Al primer nivell de la jerarquia es troben els "Top Levels Domains" o TLD, que són un per país (dominis de dues lletres corresponents al codi ISO-3166 de cada territori), més els dominis especials de 3 lletres:"edu", "com", "gov", "mil", "org","int" y "net".

En general, l'estructura jeràrquica del DNS tracta de reflectir dependències administratives sota un primer component geogràfic (o per activitat en el cas dels TLD "especials"); per exemple, a una màquina o servei que pertany a un departament o sucursal d'una organització a França li correspondrà un nom del tipus: maquina.departament.organitzacio.fr.

Cada TLD disposa de les seves pròpies normes per dir qui pot i qui no pot registrar un domini de segon nivell, quins dominis estan permesos, quins procediments cal seguir, etc. El fet que algú compleixi els requisits per registrar un domini sota un TLD no implica que els compleixi per registrar aquest o un altre domini sota un altre TLD.